El bus de Chiang Rai a Chiang Khong es l'ultim trajecte que fem a Tailandia. Des de Chiang Khong agafem una petita embarcacio de fusta que ens creuara la frontera entre dos paisos en cinc minuts. Curta distancia pero molt bones sensacions. Arribem a Huai Xay a l'hora de dinar pels laosians i per suposat hem d'esperar per a fer el visat. Cap problema. Aqui les necessitats vitals encara son primordials: menjar, dormir i riure son accions que es practiquen habitulament per tot el pais.
Agafar aquest primer autobus que ens porta a Luang Nam Tha desplega tot un seguit de noves impressions: els nostres cossos son transportats dins un tranquil i desvertebrat autobus que creua lentament poblets alcats a base de bambu i fusta, una munio de nens amb robes apadecades caminen pel voral de la carretera jugant i xerrant amb un somriure d'orella a orella, les mares, de mirada afable acompanyen els seus bebes penjats de l'esquena amb draps de multiples colors i l'olor de fusta cremada, quan passem pels pobles desperta en nosaltres la nostalgia de la llar encesa, la cuina de qui saps que t'esta esperant a casa preparant un bon apat.
La jungla es desplega al voltant d'aquestes vil.les en tot el seu esplendor llevat de les zones desforestades per l'avaricia de l'imperi xines i vietnamita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada