desORIENTats: De l'11 al 14/10/12 ARRIBADA AL NORD: CHIANG MAI

Chiang Mai, la petita gran ciutat del nord. El seu ordre i la seva tranquil.litat contrasten amb el caos de Bangkok. La ciutat respira ambient cultural i artesanal. Els mercats al carrer, els bars i la zona universitaria demostren que Chiang Mai es una ciutat que mira cap al futur pero amb un peu ben anclat al passat.

Despres de 10 hores d'autobus arribem a Chiang Mai i ens retrobem amb la Maria Jose, sopem, i derrotats anem a dormir en un hostel de la ciutat emmurallada.

VISITA AL TEMPLE DE DOY SUTHEP

Al mati ens reunim amb tots els companys de viatge que vam coneixer a Ayuttaya i s'hi afegeixen la

Mika i en Jose, parella formada per una kazajistana i un valencia que viuen a Uzbequistan. Gracies a ells vam coneixer una mica la realitat d'alguns paisos de l'antiga Unio Sovietica. Tots plegats visitem el temple de Doy Suthep que es troba dalt de la muntanya amb el mateix nom i per accedir-hi cal pujar una escala de 300 graons (res a veure amb la pujada a Sant Benet). Alli fem les oracions corresponents per netejar el nostre karma i tenir un bon viatge i no deixem de sorpendre'ns de l'arquitectura i l'art tailandes.

Al vespre sortim amb la Maria Jose a fer unes singhas i compartim conversa amb el propietari del bar: En Tor; un tiu peculiar que havia sigut director de cinema, que col.labora amb un dels festivals d'art de Chiang Mai i que te tot el bar decorat amb pintures dels estudiants de la uni.

"Natural born killers"

RUTA EN BICI PER CHIANG MAI

Lloguem unes bicis i recorrem la part mes centrica de la ciutat. La primera parada es en una tenda de llibres de segona ma. A Tailandia n'hi ha moltes ja que es molt tipic que la gent es vengui els llibres un cop llegits. Els guiris tambe ho fan, per tant es possible trobar novel.les i guies de viatge en diferents idiomes. Si necessiteu comprar una guia de viatge estalviareu diners si la compreu aqui. I si retorneu els llibres que heu comprat us tornaran una part de la inversio. (Ex: hem comprat un llibre de contes tailandesos per 5 euros. Si el tornem ens en tornaran 2.5).

Continuem la ruta per diferents temples i en un d'ells hi trobem una grata sorpresa. Durant el que duem de viatge hem sentit gran curiositat per la vida que duen els monjos i en aquest temple hi ha un espai dedicat a conversar amb ells. En Trasao accedeix amablement a satisfer les nostres preguntes, pero degut al nivell d'angles que requereixen els temes trascendentals, ens enterem de la missa la meitat. Tot i aixi ens hem pogut assebentar que fins els 20 anys no es pot ser monjo, que abans ha sigut novici (categoria anterior a monjo), que cada categoria te un nombre de regles a cumplir que van in crescendo, que viu en un temple i que va decidir fer-se monjo perque no sabia que estudiar. Una de les idees del budisme que ens va queda clara va ser: "Si tu en la teva vida anterior vas matar a una persona de 18 anys, en la propera vida, quan en tinguis 18 seras assassinat". O sigui que ja ho sabeu. Com diuen a casa "Tal faras, tal trobaras".

Al vespre anem al saturday street market, un gran mercat farcit de paradetes que ocupen centenars de metres quadrats. Hi trobem de tot i mes barat que a Bangkok. Es un mercat on hi van tant autoctons com turistes perque a part de compres tambe s'hi poden veure espectacles de carrer. Ens vam quedar encantats amb una parella que feien un espectacle de titelles musicat. Una meravella pels sentits.

VISITA AL CENTRE D'ART I CULTURA I AL MERCAT DE DIUMENGE

Aquest museu mostra la historia de la ciutat en un gran nombre de maquetes miniatura i tambe en tamany real. El que mes ens va agradar va ser la sala de manualitats on convidaven a construir un Tung sai moo, com un petit fanalet fet amb paper de seda de colors. El primer intent va ser fallit, a la segona ens en vam ensortir millor.

L'ambient de les ciutats tailandeses sol tenir com a punt neuralgic un mercat. El diumenge organitzaven un mercat similar al del dia anterior en un altre punt de la ciutat. Una de les coses que ens va agradar es que els temples estan oberts i faciliten els seus patis i exteriors perque s'hi posin les diferents parades. Tambe habiliten zones amb taules i cadires perque la gent hi mengi. Una manera d'apropar els espais sagrats al poble.