Bangkok: Calor i Humitat.
Trafic de gent que ningu sap on va.
El moviment s'exten per tots els carrers i les seves arteries convertint la ciutat en un organisme liquid sense consciencia que fluctua entre parades de menjar ambulant, venedors de bijuteria, falsificadors de documents, temples, taxistes, motoristes, tuk tuks cuiners d'insectes, ping pong shows , massatgistes i estafadors.
Bangkok navega entre els blaus i els daurats de la riquesa monarquica i els grisos i marrons profunds de la miseria mes absoluta que s'oculta entre escarbats i rates.
ARRIBADA A BANGKOK
Arribem de matinada a Kao San Road, la meca del turisme motxilero segons totes les guies. Comencem la cerca d'allotjament: ens ensenyen petits quadrats pocs ventilats que no ens convencen. Parem en un hostel i coneixem en Massa, un japones cordial i xerraire que ens fa una ressenya del barri. Mentrestant l'Andreu marxa a visitar un altre hostel.
Arribat aquest punt es quan tenim la primera mala experiencia en aquesta caotica ciutat.
"Em van aturar dos policies pel carrer, em van preguntar d'on venia, on anava, em van registrar de dalt a baix; ronyonera, cartera, botes i tocada de pilotes. Per sort, l'experiencia es un grau i la sang freda una virtut. Al no trobar-me res se'n vana anar amb la cua entre cames.
Fuck the police"
Trobem allotjament correcte i a bon preu (5 euros per nit).
Passem el dia per Kao San Road, ens trobem amb el mateix concepte d'explotacio turistica que Ko Phi phi: musica a tot drap, alcohol, i thais assaltant constantment a la gent oferint-los diversio facil. Per sort, si t'allunyes un parell de carrers pots trobar garitos i mogudes mes interessants.
CHATUCHAK MARKET
La meva avia diu que les muntanyes no es troben pero les persones si. L'endema ens trobem en Lau i la Jana per Bangkok i decidim anar plegats al mercat de Chatuchak. Kilometres quadrats de paradetes on s'hi pot trobar de tot: clauers del barca, roba militar, kilos de sabates de segona ma, decoracio, vestits pel gos, figuretes de vidre, art, menjar, etc
Chatuchak market es al nord de Bangkok a la parada d'skytrain "Mo Chit" i esta obert nomes els caps de setmana. Milers de persones esdirigeixen cap alla per a fer les compres ja que els preus son mes economics que a la resta de la ciutat.
TRAJES, PEDRES I BUDES: LA MAFIA DE BANGKOK
Diumenge matinem amb la intencio d'anar a veure el museu d'art contemporani que esta al barri de Siam, el mes modern de la ciutat. Sortim al carrer i preguntem a un noi on es la parada del bus. Ell, molt amable, ens diu que estem de sort, que avui es el dia de Buda i que un tuk-tuk del govern ens pot portar per 20 bhts a recorrer els temples de la ciutat. Nosaltres desconfiem una mica pero finalment acceptem. Maleit el moment que vam prendre aquesta decisio.
L'itinerari de dues hores consisteix en visites a temples combinades amb "oficines de turisme" que no son mes que tapadores per intentar enganyar al turista confiat amb preus desorbitats , regentades per uns individus sinistres que es fan passar per membres del govern i professors.
Finalment, amb unes dosis de cabreig i ma esquerra aconseguim sortir d'aquest bucle ons ens trovabem immersos.
Marxem amb mal gust de boca i amb la lleugera intuicio que hi ha una trama organitzada de corrupcio on es troben implicats conductors de tuk-tuk, policies i la mafia de la ciutat.
Altres victimes que coneixem posteriorment confirmen les nostres sospites. S'hauria d'investigar.
Finalment arribem al museu d'art contemporani. L'edifici segueix l'estil arquitectonic del Guggenheim de Nova York. Disposa de set plantes de les que destaquem les tres ultimes on hi exposen artistes tailandesos a la recerca de la seva identitat i altres artistes asiatics amb estils tan coneguts a casa com l'expressionisme, el cubisme, l'art media, la instal.lacio, etc. Tambe ens ha agradat molt la idea de cedir l'espai de la primera planta a estudiants d'art per treballar i exposar en directe dins l'espai del museu.
El museu es gratuit i es altament recomanable pels amants de l'art.
PALAU REIAL
Estem agobiats de Bangkok pero no podem marxar sense visitar el Palau Reial. L'entrada val 10 euros pero val molt la pena. Alla descobrim com se'ls gasta la casa reial. El complexe consta d'un conjunt de diferents temples, palaus i stupas on es pot apreciar l'estil artistic mes ric de Tailandia. Es en l'arquitectura, l'orfebreria i la pintura on es mostra la delicadesa del seu treball exquisit. Si veniu no us el perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada