L'entrada a Vietnam suposa una grata sorpresa per nosaltres. Per començar, els tràmits a la frontera només representen una inversió de temps breu, sense el desgast físic i emocional que va representar l'entrada a
Cambodja. No patim estafes, no ens tenen tres hores al sol i els canvis d'autobus els fem de forma ràpida i efectiva.
A mesura que ens anem endinsant al Vietnam descobrim un país més desenvolupat que els anteriors països visitats: els cartells lluminosos i les tanques publicitaries destaquen a banda i banda de la carretera, les infraestructures com els ponts i les autopistes son mes propis de manhattan que del sud-est asiatic i pertot veiem serveis com hospitals, comisaries de policia i escoles. Tambe, per primera veiem una gran quantitat d'esglesies cristianes. Els ciutadans vesteixen texans i camises de marca, porten ulleres de sol i viuen al ritme frenetic de les seves motos.
Vietnam creix a ritme desmesurat aprofitant la recompensa de la seva victoria del 75. Motos, cotxes, botigues i botiguetes omplen aquest primer recorregut que ens ha de portar fins al delta del Mekong.
Ens sorpren aqueta visio que te més familiaritat amb europa que amb els seus paisos veins.
El mal humor dels vietnamites tambe esdevé un topic i tothom amb qui tenim relecio resulta ser simpatic i agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada