Segueix fent calor, pero no tanta. Ho Chi Minh, antiga Saigon, ultim bastió de resistencia capitalista defensada per americans, australians, japonesos i neo zelandesos.
Despres de 20 anys aquesta metropoli s'alça moderna i activa sobre el seu trasfons historic. La contemporaneitat de Ho Chi Minh es la d'una urbe completament occidental; motos, taxis, museus, centres de negocis, boutiques de marca i edificis espectaculars conviuen amb els mercats tradicionals, les paradetes al carrer i els temples i pagodes amagats a cada racó que recorden entre suspirs de CO2 el seu passat cham, xinès i francès.
Ho Chi Minh no te res a envejar a cap ciutat europea excepte per les marees incesants de motociclistes que no paren mai i que fan que, creuar un carrer sigui tota una odissea. Resa el que sapigues i ENDEVANT!!!
La gran novetat d'aquesta capital ha sigut la visita d'un parell de persones ampliament conegudes: El Toni i la Montse, els pares de l'Andreu, que ens han vingut a fer una visita aprofitant el nadal i amb els quals celebrarem les festes realitzant una part del viatge plegats. El plan es fer tot el trejecte de sud a nord, de Ho Chi Minh a Hanoi colze amb colze. A veure si s'adapten, jejeje.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada