L'entrada a Hoi An és un esclat de colors; grocs, blaus i vermells rellisquen per les parets antigues i humides d'aquest petit poble de ribera que supura història pels quatre cantons. La delicadesa i el bon gust impregnen cada racó d'aquesta ciutat. Cases centenàries d'estil xinès són habitades pels descendents de més de cinc generacions d'artesans i comerciants que s'han sabut adaptar als nous temps fent d'aquest poble un dels principals destins turistics de Vietnam, i no en va, doncs és un d'aquests petits racons del món on ve de gust quedar's'hi a viure.
Un troba a Hoi An l'emulació asiàtica de la Venècia italiana, banyada pels seus dos rius transitables que serveixen, tant pel comerç com per a donar-se el plaer d'una passejada romàntica.
A mitja tarda ens deixem perdre pels seus carrers i carrerons gaudint dels petits regals que ofereix Hoi An: un somriure, una pagoda, una salutació, una paret cal.ligrafiada en xinès, les paraules d'un avi savi, dracs i artesanía de tot tipus.
Quan cau el sol és quan es Hoi An desplega tota la seva màgia i esplendor, doncs els carrers queden il.luminats per centenars de fanalets de colors que et fan sentir com si caminessis perdut enmig d'un conte.
També es el moment d'anar a veure els espectacles de dansa i teatre tradicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada