L'hivern arriba de cop a Hanoi. Fa fred
i una cortina de fina boira ho inunda tot. La seva gent demostra el
mateix esperit. Els vietnamites de la capital son freds i distants.
Amb la mirada perduda a l'infinit traginen amunt i avall, caminant o
en moto; Hanoi, al igual que Ho Chi Minh és plena de motos que
innunden els carrers en una marea inacabable i sovint incòmoda de
clàxons i frenades. Posa els 5 sentits alerta i disposa't a
convertir-te en un aventurer per a creuar els seus carrers.
Hanoi és com un gran centre comercial
que s'extén per tot el seu traçat a la manera de les ciutats
medievals: agrupats per gremis. Així es pot caminar per tota una
avinguda plena de botigues de roba, girar el carrer i trobar-se amb
totes les botigues de tecnologia; una mica més avall tenim els
tapissers i tres carrers més enllà les tendes d'artesania o els que
venen ofrenes i materials pels temples. I enmig de tots aquests la
presència constant de les paradetes al carrer on els grisos
vietnamites de la capital paren 10 minuts a pendre una sopa o un plat
de noodles.
Les venedores ambulants també innunden
Hanoi amb els seus barrets cònics caminant amunt i avall amb els
seus productes: desde mandarines fins a guants i pastes dolçes.
Tot plegat un festival de comerç..
però...qui compra tot això?
Pel que fa a nosaltres, anem a veure el
teatre de marionetes d'aigua amb el Toni i la Montse fem una mica de
shopping i anem a tramitar el visat per a la nostra seguent
destinació: LA INDIA!!!
Al cap de dos dies, el Toni i la
Montse, que ens han acompanyat durant 15 dies en aquesta ascenció
cap al nord de Vietnam s'han de despedir de nosaltres ja que toca
currar. Moltes gràcies per la companyia i esperem que hagueu
disfrutat tant com nosaltres!!!
El temple de la literatura és un complexe, a l'estil de les pagodes
consagrat a l'estudi i les arts de la escriptura i la lectura
I ja de nou sols, i amb el visat a l'embaixada ens anem a descobrir les zones més verges del nord: cap a Sapa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada