La vall de Katmandú és considerada el cor de Nepal per la multitud d'indrets encantadors que mostren la cultura nepalí. Com una finestra indiscreta, l'arquitectura newar serveix de teló de fons en la quotidianitat de les seves gents, que tenen l'orgull i el plaer de poder disfrutar d'un espai públic envejat per tots els museus del món. Avis, criatures, venedores, guies, gossos i turistes s'encarreguen cada dia de donar vida a cada una de les pedres centenàries que s'agrupen de forma harmoniosa en les places de Bhaktapur, Patan i Katmandú principalment, que són patrimoni mundial de la UNESCO.
Al voltant de les places de Patan, Thimi i Bhaktapur es poden veure homes i dones treballant de forma artesanal els diferents oficis: la talla de fusta, la realització de figures de metall i llautó, la fabricació de la ceràmica, el teixit de prendes de llana de yak, el treball del paper, la pintura de thankes ... una atmosfera que recorda als antics gremis de l'època medieval.
Un dels racons espirituals de Katmandú és Swayambhunath, conegut també com el temple dels monos. És un complexe de stupes i temples construïts dalt d'una muntanya i decorats amb tots els elements característics del budisme: les banderoles amb ofrenes, els ulls de buda, les rodes d'oració i desenes de monjos i peregrins que preguen i mediten sota l'atenta mirada dels micos.
Quina experiencia tan brutal Sílvia i Andreu. Porteu un munt de dies fora i seguiu sense incidències. Però suposo que quan arriveu tindreu moltes experiències i anècdotes per explicar. No tothom pot fer ni estar disposat a fer una cosa com la que hi esteu ficats. Una abraçada a tots dos des de Matadepera. Andreu Alonso. Salut
ResponEliminarecta final i carragant les piles d'energia positiva from nepal .
ResponEliminauna abraçada i fins aviat.
ramon
Andreu, soy Ely Berjaga (IES Vidreres), me lo contó la Olga y estoy flipando. Qué experiencia tan increíble, vividla a tope. El mundo está hecho para los valientes, no todo el mundo está preparado para cumplir su sueño. Felicidades por ser así. No conozco a Silvia pero le envío el mismo mensaje. Besos. Cuando volváis que espero que no sea muy pronto, dad señales de vida y un día nos contáis vuestras experiencias.
ResponElimina